De vegades no se li dóna la importància que la comptabilitat té als concursos de creditors. Atès que ja no s’aporta la comptabilitat de l’empresa a la demanda de sol·licitud de concurs de creditors, de vegades s’oblida que la conservació d’aquesta és necessària ja que l’Administració concursal designada pel jutjat la requerirà per revisar-la.
Una recent Sentència de l’Audiència Provincial de Madrid (Roj: SAP M 12618/2023 – ECLI:CA:APM:2023:12618) ve a glossar de manera molt clara i didàctica la transcendència de la conservació de la comptabilitat. Les excuses que de vegades s’argumenten per pretendre eludir la responsabilitat de conservació dels llibres oficials (i el seu suport documental) per part de l’Administrador Societari, queden desvirtuades a la Sentència quan s’indica que:
“D’entrada, abans de produir-se el llançament del local, la concursada tenia obligació d’aportar la comptabilitat al concurs, art. 8 TRLC, des del moment inicial d’aquest procediment que va ser declarat amb caràcter de voluntari, és a dir, instat per la pròpia (empresa). Era en aquell moment quan ja havia d’haver custodiat la comptabilitat i haver-la lliurat amb la sol·licitud pròpia, art. 30 Cco. Aquesta omissió no es pot imputar a l’ADMINISTRACIÓ CONCURSAL, encara no designada en aquell moment inicial.”
I segueix (…) “aquell llançament posterior a la declaració de concurs, no enerva ni evita el deure exprés de custòdia de la seva comptabilitat pel deutor, sobretot quan es troba en suports digitals, de fàcil còpia, emmagatzematge i transport”
També clarifica el que per a alguns segueix sent un error de base: els comptes anuals no són la comptabilitat, ja que aquest engloba molt més.
En aquest sentit, és especialment destacable quan s’indica que:
“L’al·legació que fa el recurs sobre allò aportat amb la sol·licitud de concurs es refereix a l’aportació de comptes anuals, però, davant d’això, no cal confondre el suport de comptabilitat amb la mera elaboració d’uns comptes anuals, cosa que té un molt diferent abast.
La comptabilitat de l’empresari, en un sentit material, constitueix un sistema complex de control sobre l’evolució de la marxa econòmica de l’activitat empresarial i sobre la seva situació patrimonial, articulat a través d’una pluralitat d’instruments de registre numèric i temporal aplicables a diferents aspectes del flux econòmic i del trànsit comercial de l’empresa. Es destinen a registrar i mesurar diferents magnituds d’aquest flux i trànsit, tant amb identificació d’operacions, tipus diferents dins d’aquestes, com el volum numèric, individual i agregat, a fi d’habilitar un coneixement eficaç, detallat i puntual sobre l’activitat empresarial i la seva evolució, que permeti conèixer-ne la imatge fidel.
En el seu sentit formal, aquesta comptabilitat es reflecteix a través de la porta de diferents llibres o registres, ja imposats legalment, ja voluntaris, elaborats de manera que responguin als principis abans indicats de la comptabilitat material, és a dir, especificitat respecte de les operacions i moviments reflectits, ordre temporal i continuïtat a la llevanza. Això passa amb l’Inventari, el Llibre Diari, el Llibre Major, el de Sumes i Saldos, el de Comptes Anuals, o els impostos per la normativa fiscal, com ara registre d’IVA i operacions amb tercers, v. arts. 25, 28 i ss. Cco.
En canvi, la formulació dels comptes anuals, és a dir, el balanç, el compte de pèrdues i guanys i la memòria respon a una determinada codificació reglada, estandarditzada i formalitzada de presentar la informació extreta d’aquella comptabilitat, arts. 34 i ss. Cco. De tal manera, aquests comptes anuals han d’oferir una determinada informació patrimonial subministrada per les magnituds i dades econòmiques prèviament recollides a la comptabilitat, en els seus diferents instruments, informació que resulta tractada en determinat sentit, sota identificació i classificació de partides, agrupació d’operacions i moviments dins d’aquesta, per oferir un resum comprensible i concret de la situació econòmic patrimonial de l’empresa, d’acord amb les normes que estandarditzen el tractament d’aquesta informació comptable.
Atesa aquesta diferència essencial, la mera formulació d’uns comptes anuals no es pot substituir ni confondre amb la necessitat de portar la comptabilitat que li hauria de servir de base. És més, la presentació d’aquests comptes anuals sense el suport analític i comprovable d’aquella comptabilitat únicament pot conduir a afirmar la pura formulació irregular dels comptes esmentats, presentats així amb la finalitat justament a distorsionar el coneixement que es pugui tenir de la situació econòmica real de l’empresa, ja que és un exercici de pura imaginació comptable, d’un miratge de situació patrimonial.”
Per a tots aquells que advertim, des de sempre, la necessitat de presentar-se en concurs de creditors amb una comptabilitat conforme a CCo, LSC i resta de normativa concordant, resulta gratificant llegir resolucions com la referida en aquestes línies.
Si la vostra empresa es troba en situació d’insolvència, no dubteu a contactar amb nosaltres.