QUALIFICACIÓ CULPABLE
En les línies següents destaquem una resolució recent (ECLI:CA:JMB:2022:11654 – Id Cendoj: 08019470082022100725) relativa a la qualificació culpable d’un concurs de creditors que entenem pot ser d’interès per als lectors d’aquest bloc.
El Jutjat Mercantil núm. 8 de Barcelona va dictar el passat 18 d’octubre del 2022, la Sentència 812/2022, Magistrada la senyora Cristina Maestre Fuentes, en el marc del procediment concursal 473/2016, declarant el concurs culpable.
Tant el Ministeri Fiscal com l’administració concursal consideraven que la culpabilitat es fonamentava en la concurrència de dues causes: eixida fraudulenta de béns i retard en el deure de sol·licitar la declaració de concurs. La Sentència confirma la concurrència de totes dues causes i estima la qualificació culpable del concurs.
Pel que fa a la sortida fraudulenta de béns
De la lectura de la Sentència es desprèn que la cancel·lació comptable d’uns crèdits que la concursada ostentava davant de societats vinculades, sota l’argument de tractar-se de crèdits incobrables, i sense el suport documental, pot ser considerada com una condonació de crèdits a favor de les empreses vinculades, si de la revisió dels estats comptables de les empreses vinculades esmentades es desprèn que aquestes empreses estaven en situació de satisfer parcialment els crèdits.
El Jutjat comença argumentant que, en relació amb la consideració de frau, n’hi ha prou amb la consciència que havia de tenir el deutor, amb la seva conducta, d’ocasionar un perjudici als creditors.
En suport d’aquesta tesi, es fa referència a SAP Barcelona, Secció 15a, núm 881/2022, de 24 de maig, ROJ: SAP B 6351/2022 – ECLI:ES:APB:2022:6351 i a la STS de 27 Març de 2014 ECLI:ES:TS:2014/1228.
El fet que algunes de les empreses vinculades estiguessin inactives o presentessin un patrimoni net negatiu, indica la Sentència, no implica que no es pogués cobrar tot o part del deute, ja que no van poder acreditar que, quan es va donar de baixa de l’actiu el crèdit en qüestió, la deutora no pogués abonar cap quantitat.
En suport d’aquesta tesi s’al·ludix a la SAP Madrid, núm. 251/2020, de 19 de juny.
Igualment es refereix la STS núm. .
D’aquesta manera, la referida Sentència de Jutjat Mercantil núm. 8 de Barcelona concreta que l’única causa a què es pot atribuir la regularització comptable és la de la condonació de crèdits i que:
-s’ha produït una sortida fraudulenta de drets, en extingir indegudament un crèdit contra unes societats vinculades a la deutora.
-no s’ha acreditat cap motiu objectiu que justifiqui les remissions de crèdits (per més de 23 milions d’euros) fetes a favor de les societats vinculades.
-no consta acreditat que els crèdits eren realment incobrables (la societat havia de provar aquest fet, ex art. 217 LEC).
A més, es fonamenta que el fet que ni l’administració concursal ni els altres legitimats no hagin interposat les accions pertinents de reintegració no impedeix que s’arribi a aquesta conclusió respecte a la condonació de crèdits.
En suport d’aquesta tesi, es fa referència a SAP Barcelona, Secció 15a, núm 598/2018, de 21 de setembre, ROJ: SAP B 8359/2018 – ECLI:ES:APB:2018:8359.
Igualment se sintetitza la doctrina de l’Audiència Provincial respecte del criteri que sosté relatiu a fets objecte de qualificació: no n’hi ha prou que l’acte de disposició realitzat per la concursada sigui susceptible de rescissió concursal (perquè per això seria suficient que hagués ocasionat perjudici per a la massa) sinó que cal a més acreditar la concurrència de l’element subjectiu del frau.
És a dir, l’acció rescissòria concursal exclou expressament la concurrència del frau mentre que la qualificació suposa una exigència de malícia, entesa com a intenció o coneixement i acceptació per part del deutor concursat que amb aquest acte es distreuen béns o drets objecte de la transmissió de la futura massa del concurs.
Per tant, queda acreditada que hi concorre la primera causa de qualificació culpable del concurs.
Pel que fa al retard en el deure de sol·licitar la declaració de concurs
De la lectura de la Sentència es desprèn que la doctrina ha establert que si bé el retard a la sol·licitud del concurs permet presumir el dol o culpa greu del deutor, perquè es qualifiqui com a culpable cal que la dilació hagi generat o agreujat l’estat d´insolvència.
En suport d’aquesta tesi, es fa referència a la STS no 614/2011, de 17 de novembre, ROJ: STS 8004/2011 – ECLI:ES:TS:2011:8004.
Correspon al deutor la càrrega de demostrar que la seva conducta va ser diligent i que el retard en la presentació del concurs no va empitjorar la situació econòmica negativa.
En suport d’aquesta tesi, es fa referència al SAP núm. 1125/2022, de 6 de juliol, ROJ: SAP B 6720/2022 – ECLI:APB:2022:6720.
És a dir, provat que el deutor va incomplir la seva obligació d’instar el concurs, es presumeix que s’ha produït la generació o agreujament de la insolvència per dol o culpa greu i, en ser iuris tantum, es permet al deutor acreditar que aquest incompliment no va generar o va agreujar la insolvència per dol o culpa greu.
En suport d’aquesta tesi s’acudeix a ATS rec. Nº 5146/2021, de 17 febrero, ROJ: ATS 1677/2021 – ECLI:ES:TS:2021:1677A.
Per tant, correspon a l’administració concursal que sosté aquesta causa de culpabilitat acreditar el moment en què el deutor es trobava en estat d’insolvència actual (ex arts 5.1 i 443 TRLC) i al concursat provar que, malgrat el retard, la seva conducta no va ser negligent (va ser diligent) o no es va agreujar la insolvència com a conseqüència de l’esmentat retard.
En suport d’aquesta tesi, es fa referència al SAP núm. 1125/2022, de 6 de juliol, ROJ: SAP B 6720/2022 – ECLI:APB:2022:6720.
Finalment, consideració doctrinal respecte de la distinció entre la condemna a la cobertura del dèficit i la condemna a la indemnització per danys
La STS núm. 319/2020, de 18 de juny, VERMELL: STS 2178/2020 – ECLI:CA:TS:2020:2178 tracta aquest assumpte profusament, ia ella es refereix la citada Sentència del Jutjat Mercantil núm. 8 de Barcelona, quan distingeix entre condemna restitutòria (condemna a tornar els béns o drets indegudament obtinguts del patrimoni del deutor i els rebuts de la massa activa, als danys ocasionats directament per l’acte que ha merescut la qualificació) i la condemna rescabalada dels perjudicis indirectes derivats de la causació o agreujament de la insolvència (determinant l’abast de la condemna a cobertura del dèficit).
La Sentència del Jutjat Mercantil núm. 8 de Barcelona recull condemna pels danys i perjudicis causats als creditors com a conseqüència dels crèdits fraudulentament condonats a les empreses vinculades (crèdits extingits indegudament) i els danys als creditors, perquè els diners esdevinguin interessos.
Conclusió
Com cal veure, convé tenir assimilats certs conceptes comptables a l’hora de presentar una demanda de concurs, igual que a l’hora enfrontar-se a una secció de qualificació culpable, que sempre provindrà de causes econòmiques i comptables que necessiten ser analitzades, en evitació de sorpreses indesitjables.
Si necessiteu els nostres serveis, no dubteu a contactar-nos
assessorleysegonaoportunitat – empreses